Una misteriosa explosió causa una gran daltabaix en una població fins ara tranquil·la. Poques són les persones que l’han sentit, però molts són els que l’han patida. L’estació i els seus voltants cremen sense control. S’interromp el trànsit de trens i a la impremta del poble desapareixen les tintes i els motllos. Mana el desconcert.
Un comunicat oficial anuncia que l’explosió i el incendi ha estat un accident del que s’ha salvat miraculosament un estrany home que fuig amb una maleta portadora d’un terrorífic virus que causa una malaltia: la grafèmia. Una malaltia que provoca als seus portadors una incontrolable set de lectura i escriptura fins a provocar autèntics estats de bogeria i fins i tot coma. Tot aquell que llegeixi o escrigui serà internat.
Passen els anys i la gent oblida la seva llengua. Una nova llengua i forma de escriptura s’imposa.
L’obra és de mil nou-cents vuitanta-un però hom, llegint-la, pensa en l’actualitat i en com de semblants són les coses, però també embarga una sensació de que els anys passen i els malalts de grafèmia encara som aquí, resistint i mantenint intacta la nostra llengua encara que no ens hi sigui materna.
Un llibre arribat de casualitat de les mans d’una ànima grafèmica que el va trobar abandonat en una deixalleria. Pot resultar més metafòric?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada